Públic En aquest últim registre he jugat amb la calma que busco com a silenci en mig del soroll, o com a respiració i inspiració enmig del caos. En aquest cas, dintre d’una societat on res para, res descansa, ni tan sols quan personalment ho fas, trobem petits moments en els quals busquem la calma dintre del caos.
A vegades és simple, a vegades una mica més complex. En aquest mostro com estic amb l’ordinador creant un projecte personal important, amb la necessitat d’inspiració, endinsant-me en els meus pensaments més profunds. En aquest cas, encara que jo pari i busqui aquest moment, la realitat de l’entorn dissocia la realitat. Per això, decideixo fer ús d’auriculars per poder amagar aquesta realitat i realment donar espai a la meva ment, tenint en compte que un cop surti d’aquesta bombolla, la vida seguirà i jo també.
Crec que és un bon tancament de registres, ja que, és la meva realitat diària. Buscar petits moments on trobar que la realitat de l’entorn nerviós, on vaig ofegada, amb una sensació d’angoixa i de no parar, se separi de petits gestos insignificants, amb un gran resultat per la meva ment.
I alhora, com aquests petits gestos que semblen petits poden tenir un gran impacte en la meva ment i en el meu benestar. És en aquests moments en els quals m’adono de l’impacte que tenen i de què aquest, és el meu refugi.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.